20 de març del 2009

Només 1 dia!!

Sí, un dia. És a dir, demà. Demà és el dia 0, el dia del concert. No tinc paraules. Acabo de saber la hora del examen del dilluns. Em preocupa però més igual. Demà veuré a THE KILLERS! No tinc res més a dir. Diumenge escriuré la sensació que tinc. Fins llavors, cuideu-vos.

19 de març del 2009

Només 2 dies!!

Cada cop s'apropa el dia. Tan sols dos, és a dir, demà passat. Sona pròxim, i m'encanta. Ja sé quina o quines (si em dona per dues) camiseta/es em compraré. Estic eufòric. Tot això, he de donar-li les gràcies a l'Alba per fer-me descobrir aquest grup. Si, ho recordo perfectament. En una època en que parlàvem (anem a temporades), ella estava escoltant "Somebody Told Me" del primer disc "Hot Fuss". Clar, allà al MSN sortia que ho estava escoltant i, per curiositat, me la vaig baixar per veure que escoltava. No obstant, aquella cançó em va encantar. Després venia "Midnigh Show", també del primer disc. Altre cop, m'encantava. I llavors vaig decidir baixar-me tot el disc. I per sorpresa em va encantar. Sabeu aquells discos que t'agraden 3 cançons i les altres estan bé però no maten? A mi no. Tot el disc em va matar.
Personalment, el primer disc és el millor. El més pur assassí indie. Després va venir el segon "Sam's Town". Estèticament horrible, anant d'homes durs i de cowboys. No va funcionar. No obstant, la música seguía sent la millor. Bona sí, però no millor que la primera. El tercer "Sawdust", horrible. Amb un parell o tres cançons bones, i la resta remasteritzacions i remixos. El 4rt i últim "Day & Age", intenta tornar a l'estètica del primer, però sense arribar-hi del tot. No està malament, però com el primer, cap. No obstant, hi han moltes ganes de sentir en directe les cançons dels 4 discos. Serà una experiència innovidable.

18 de març del 2009

Només 3 dies!!

Sí, només falten 3 dies. La gent es deu preguntar que faig escribint una entrada per cada dia que passa. No ho acostomo a fer, és veritat, però un blog pq serveix? Simplement per escriure el que vols? No, també com et sents. I aquests dies són molt extranys per mi. Només falten 3 dies pel concert del meu grup preferit. Dilluns examen, tot em ve a sobre. Però no em precupa si suspenc. Jo seré feliç havent vist als assassins. Ahir em vaig endur un ensurt. Estic amb mal de panxa i el que això comporta. Pensava ahir que no podia anar-los a veure. Més igual com estigui. Aniré amb frebre, amb mal de panxa, aniré de totes les maneres. 3 anys esperant aquest dia, 40 € gastats per la entrada, no ho penso deixar còrrer. No pas. Queden 3 dies i estic nerviós. Imagineu com estaré el dia del concert. No obstant, en tinc ganes.

17 de març del 2009

Només 4 dies!!

Quina rara sensació. Avui som dimarts i és un dels pitjors dies de la setmana. No obstant, avui és diferent. Alguna cosa fa que se'm passi ràpida aquesta setmana. Ja venen els assassins. Si senyor, el meu grup preferit. Quan van venir per últim cop, em vaig quedar sense entrada per un sol dia (sí, va ser una llàstima). En aquell moment, estaven de gira per presentar el seu segon disc "Sam's Town" i lògicament, algunes del primer. Els dos millors cd's bàsciament. Aquest cop venen pel 4rt "Day & Age" i tenen pels 4 discos. Nosé si dir si és una bona notícia o dolenta, ja que els dos millors són els més antics. No obstant. aquest cop si. Porto esperant aquest concert 3 anys. A la sortida de les primeres entrades, esgotades en 15 minuts, el món se'm va caure a terra. Pensava que no hi podria anar i passava de comprar-les a la reventa (ja valen 40 eurazos com per gastar-me més). Però per la meva sort i per la de molts seguidors més, van canviar el lloc i posada de noves entrades a la venta. Recordo el caos que van organitzar. L'Anna treient al servicaixa, jo per internet, l'Àlex al Fnac. Al final, tots amb entrada :D

Avui som dimarts i tan sols queden 4 dies. 4 dies per un dels concerts que segurament gaudiré més en la meva vida. Ja venen els assassins. A badalona hi serem. Tan sols 4 dies.

24 de febrer del 2009

Per què la fotografia?

Quan acabes la educació obligatòria, et plantejes: i ara què faig? Ni les mates (les odiava) ni les lletres (soportables, encara així no podia uuuuh!) havien de ser el meu camí. Així doncs, em vaig decantar a batxillerat artístic. Genial, sens dubte. Però tans sols són dos anys i quan acaben tornes a plantejar-te... i ara què? Primerament volia televisió. Realització d'AV. Era genial, xo impossible d'entrar, el mateix què comunicació AV.
Després vaig probar en Belles Arts.
Massa pintura i escultura, no era lo meu. Però vaig descobrir un nou camí, la fotografia. Al principi no m'entuasiasmàva gaire, però ara, casi al final ja, és la meva vida. Són dos anys, i ja estic a punt d'acabar. Llavors, toca altre cop: I ara què faig?