Quan acabes la educació obligatòria, et plantejes: i ara què faig? Ni les mates (les odiava) ni les lletres (soportables, encara així no podia uuuuh!) havien de ser el meu camí. Així doncs, 
em vaig decantar a batxillerat artístic. Genial, sens dubte. Però tans sols són dos anys i quan acaben tornes a plantejar-te... i ara què? Primerament volia televisió. Realització d'AV. Era genial, xo impossible d'entrar, el mateix què comunicació AV.
Després vaig probar en Belles Arts. Massa pintura i escultura, no era lo meu. Però vaig descobrir un nou camí, la fotografia. Al principi no m'entuasiasmàva gaire, però ara, casi al final ja, és la meva vida. Són dos anys, i ja estic a punt d'acabar. Llavors, toca altre cop: I ara què faig?
em vaig decantar a batxillerat artístic. Genial, sens dubte. Però tans sols són dos anys i quan acaben tornes a plantejar-te... i ara què? Primerament volia televisió. Realització d'AV. Era genial, xo impossible d'entrar, el mateix què comunicació AV.Després vaig probar en Belles Arts. Massa pintura i escultura, no era lo meu. Però vaig descobrir un nou camí, la fotografia. Al principi no m'entuasiasmàva gaire, però ara, casi al final ja, és la meva vida. Són dos anys, i ja estic a punt d'acabar. Llavors, toca altre cop: I ara què faig?
I una vegada més trobaràs el camí, segur :P La vida està plena de moments de.. i ara què? Però superar-los és lo bo! :)))) Cuida't!
ResponEliminaOstia Eduard!! XD jo no sabia que tenies blog... i tu em tens posada a la columna del costat XDXD
ResponElimina